Un espectacle desacomplexat que es fica el públic a la butxaca per la seva simpatia i manca de pretensions
El Teatre del Raval ha tingut la feliç idea d’obrir una franja de programació, pels volts de mitjanit, que li permetrà donar sortida a propostes escèniques contraculturals, joves i gamberres, d’aquelles que podríem anomenar trinxeraires. I l’ha encetada amb Hombre lobo andalú. Er musicá, un espectacle desacomplexat que es fica el públic a la butxaca per la seva simpatia i manca de pretensions. Amb un fil argumental més aviat prim –el seu punt feble–, l’obra fa broma d’assumptes tan seriosos com l’especulació immobiliària, i ho fa, primer, jugant a la desmitificació de personatges i situacions del cinema de terror més clàssic –Dràcula és aquí un venedor de pisos que reconeix que xucla la sang dels seus clients–, i, després, encadenant cançons i paròdies, algunes de les quals són realment delirants. Una música encomanadissa i la inspirada feina dels seus tres intèrprets fan d’Hombre lobo andalú. Er musicá una obra boja i, com pertoca a l’estiu, molt refrescant.